Dimarts, 16 de desembre de 2008, a les 18 hores parlarem a l'escola Els Xiprers d'aquest tema:
PÈRDUES I CANVIS A L’ENTORN FAMILIARCOM PODEM AJUDAR ALS NOSTRES FILLS A SUPERAR-LOS?Hi haurà servei d'acollida a partir de les 17.30 per als més grans de 3 anys. Els menors de 3 anys i lactants són benvinguts i poden acompanyar els pares a la xerrada.
Podeu indicar si teniu previst assistir-hi i, si és el cas, el nombre de nens que us acompanyaran i que necessitaran el servei d'acollida? Sisplau, contesteu les dues preguntes que hi ha a l'esquerra d'aquest blog. Ens ajudareu a organitzar-ho tot millor
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA XERRADA:INTRODUCCIÓ
Tots experimentem, durant les nostres vides, diferents pèrdues emocionals i canvis que ens afecten notablement. Els nostres fills creixen rodejats d’experiències vitals contínues i transcendentals per a la seva maduració i el seu creixement personal. Així doncs, experimenten petites i grans pèrdues com són la pèrdua del seu animal de companyia, d’algun familiar (avis, tiets...) o amic... i, alhora, els toca viure canvis diversos com són la separació del seus pares i l’adaptació a les noves estructures familiars, el canvi de ciutat / domicili o escola, el fet de que el germà s’independitzi i marxi de casa... circumstàncies que deixen “marca” a les seves vides.
Els nostres fills estan preparats per entendre i actuar davant d’aquests esdeveniments i canvis a les seves vides? Nosaltres, com a pares, els podem ajudar?
Cada nen independentment de la seva edat i l’etapa evolutiva en la qual es troba, té les capacitats i els recursos personals suficients per poder entendre, interioritzar, analitzar i viure afectiva i efectivament els successos que travessen la seva vida. De totes maneres, el paper dels pares és fonamental per acompanyar-los, escoltar-los, entendre’ls i orientar-los en uns moments difícils de viure i complexes d’integrar emocionalment, ja que fins aleshores són desconeguts per tothom. El què està clar és que estem parlant de problemes que engloben al nucli familiar i que, per tant, s’han de viure en família: “el dolor/patiment compartit és dolor/patiment disminuït.”
Per totes les raons esmentades anteriorment és molt important que, com a pares, estem preparats per quan arribin aquests moments, hem de saber què fer i què dir, i sobretot, hem de tenir clar com actuar ja que les pautes són senzilles i els seus resultats òptims.
OBJECTIUS
Abordatge de les diferents situacions de canvis i pèrdues a l’entorn familiar.
Anàlisi dels fets des de la nostra perspectiva com a pares i des de la perspectiva dels nostres fills.
Pautes d’actuació vers els nostres fills davant de les diverses situacions.
METODOLOGIA
Es treballarà amb una metodologia interactiva. L‘objectiu és, per una banda, fer una explicació detallada dels diversos temes a tractar i, per l’altra banda, crear un ambient que potenciï l’intercanvi d’idees, l’expressió de dubtes o angoixes sobre els diversos aspectes plantejats i el poder-los donar respostes concretes i adequades. I tot això, amb l’ajuda de mètodes audiovisuals que ens ajudin a visualitzar gràficament i a resumir els diversos conceptes tractats. Finalment, la sessió s’acompanyarà d’àmplia bibliografia sobre el tema, que es donarà a aquelles persones que hi estiguin interessades i que publicarem en aquest quadern.
TEMES
Pèrdues provocades per:
La mort d’un familiar proper
La mort d’un amic
La mort de mascotes
Altres morts significatives
Canvis provocats per:
Canvis a les estructures familiars
La separació dels pares
Canvis d’espai físic (canvi de població, d’escola, de casa...).
Joan ha dit...Em sembla importantíssim que hi hagi un espai de debat a l'escola organitzat per l'AMPA.També és molt necessari que aquestes activitats es puguin fer a la mateixa escola malgrat quedi tan deserta després de les 6 de la tarda. Crec que els pares i mares que hi havia aquell dia varen manifestar que no es sorprenien per la diversitat familiar actual. De fet, a Xiprers, ja fa anys que hem vivim aquesta diversitat i l'hem vist sempre com una oportunitat positiva per créixer en comunicació i tolerància.
La xerrada va anar cap a aspectes diferents del plantejat en el seu títol. Sobretot flotava el tema dels límits a posar als infants o l'estabilitat emocional d'aquests (com aconseguir-la quan la família es desestructura o canvia...)
Esperem la propera convocatòria i seria bo que encara hi haguessin més famílies.
Joan Torrent
La família: un context de socialització divers i privilegiat per educar els nostres fills i filles
un taller a càrrec de l'associació EKREA
"La família, en els seus diversos models i estructures existents a la nostra societat, és el context més important per a l'educació dels nostres fills i filles. Segons això, i mitjançant una dinàmica participativa, aquest taller té com a objectiu crear un espai de trobada i de diàleg que permeti analitzar i compartir la tasca educativa de pares i mares des de la perspectiva de la diversitat familiar abordant aspectes de l'educació relacionats amb la sexualitat i l'afectivitat, els rols, els estereotips, les pautes educatives... i tots aquells dubtes, conflictes, neguits, curiositats, expectatives i satisfaccions en aquests temes que vulguin compartir mares i pares. Finalment, també vol reflexionar al voltant de la diversitat familiar a partir d'una anàlisi basada en la pròpia vivència, la interrelació, el coneixement i la identificació amb altres realitats familiars."
Hi haurà servei d'acollida per als més grans de 3 anys. Els menors de 3 anys i lactants són benvinguts i poden acompanyar els pares a la xerrada.
Podeu indicar si teniu previst assistir-hi i, si és el cas, el nombre de nens que us acompanyaran i que necessitaran el servei d'acollida?
Sisplau, contesteu les dues preguntes que hi ha a la dreta d'aquest bloc. Ens ajudareu a organitzar-ho tot millor.
La conferencia estuvo muy bien, basicamente por las opiniones de los asistentes. La conductora fomentó bien la participación (que tambien creo que ya se auto-fomentaba bastante) pero en mi opinion no aportó mucho contenido; es lo que encontré a faltar, ya que era interesante tener el punto de vista del conferenciante, desde su formación y experiencias profesionales. Pero vaya, que felicidades a la organización¡
25 / novembre / 2008 17:27